Personalment em sembla mentida com en ple segle XXI, l’educació superior encara es nodreix i es gestiona per mitjà de calaixos estancs i tancats on existeix poc o ben poc, la distribució lliure de la informació i dels coneixements. Aquests continuen sent com una joia que cal preservar i només mostrar a uns pocs, sota un segell d’autoria única que fa escalar posicions i augmentar currículums. És aquest l’efecte que em fa quan, dins d’aquest món universitari, en el qual ja fa més de 15 anys que li prenc el pols, faig una mirada general i veig que poca cosa ha canviat. A l’entrevista amb Mariona Grané s’hi fa referència, ella parla i dubta en triar la paraula alliberar per referir-se al professorat però crec que és el mot just que descriu la situació que vivim: alliberar els professors per a alliberar les formes com aprenem per, alhora, alliberar-nos (que no significa deslliurar-nos) de la lletra impresa entesa com fins ara. L’aparició de la impremta va democratitzar i popularitzar la cultura escrita, va canviar també la manera d’educar, a través de manuals escrits i per mitjà també de noves maneres de treballar per als professors. I no us sembla que en ple segle XXI la cultura digital també haurà de suposar una revolució si més no semblant? Entre tots ens toca treballar, conèixer i compartir per canviar les coses.